Any Ramon Casas | Biografia
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener 1866 – 29 de febrer 1932) és un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins al primer terç de segle vint.
Ramon Casas, commemoració, pintor, cartellista, aniversari, anyramoncasas.com, biografia, modernisme
21653
page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,page,page-id-21653,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.2.1,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Biografia

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener 1866 – 29 de febrer 1932) és un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins al primer terç de segle vint.

La seva obra ha esdevingut un referent cabdal pel que té de representatiu de la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. Obres com Ball al Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat de Sitges), Plein air (1891, MNAC), Madeleine (1892, Museu de Montserrat), La càrrega (1899, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot) o La Sargantain (1907, Cercle del Liceu) constitueixen autèntiques icones de la pintura catalana moderna.

Fill d’una família de fabricants de l’alta burgesia, Ramon Casas és un pintor plenament vocacional des de l’adolescència. Als quinze anys marxa a París, a estudiar al taller de Carolus Duran, on fa les primeres amistats artístiques, entre altres el pintor francès Maurice Lobre. Amb Durand entra en contacte amb la modernitat impressionista (Édouard Manet) i amb la pintura hispànica, esdevenint un gran admirador de Velázquez. El 1883 exposa al Saló del Champ de Mars, de París, un Autoretrat vestit de flamenc. Completa la seva formació artística pintant a Granada i a Madrid (1884-1885). Establert de nou a Barcelona, posteriorment pinta també a Sevilla.

L’estada a París on comparteix habitatge i estudi amb Santiago Rusiñol al Moulin de la Galette (1890-1892) marca un punt d’inflexió en la seva evolució. Influït per Toulouse-Lautrec i Steinlen esdevé un excel·lent dibuixant de traç segur i característic, palès en les il·lustracions dels articles que Rusiñol enviava a La Vanguardia, les cròniques parisenques Desde el Molino (1890-1892). En la pintura a l’oli s’apropa més a Degas o Whistler, mostrant una forta personalitat en el que els crítics de l’època qualifiquen com la “pintura en gris”, autèntica importació de la modernitat impressionista a la pintura catalana. Obres com Plein Air, Interior al Moulin de la Galette o els retrats d’Erik Satie i de Madeleine de Boisguillaume reblen el seu triomf i el consoliden com a un dels grans pintors del moment.

De retorn a Barcelona reprèn la pintura de retrats i cercant nous escenaris pictòrics sovinteja Sitges, on hi atreu Santiago Rusiñol. Casas esdevé un dels primers estadants del Cau Ferrat i participants en la primera i tercera Festa Modernista. Participa, amb entusiasme i bona recepció crítica, a les exposicions organitzades a la Sala Parés, Rusiñol-Casas-Clarasó. Alhora inicia una visió de la vida col·lectiva amb obres de marcat caràcter social (Garrot vil, La càrrega), així com de la vida popular i elegant, paleses al conjunt pictòric que decora el Cercle del Liceu de Barcelona. L’embarcament de tropes i Ball de tarda són dues de les obres més significatives del moment (1896).

'Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem', 1897, Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)

El 1897 pren part en la fundació de la cerveseria Els 4 Gats, juntament amb Pere Romeu, amic de joventut i natural de Torredembarra, d’on procedeix la seva família paterna. Amb Romeu comparteix una gran afició per l’esport, la bicicleta i l’automòbil. Els 4 Gats esdevé el centre d’irradiació del Modernisme català i peninsular fins al seu tancament (1903), per on desfilen els artistes i tota mena de personalitats. Ajuda també la promoció literària i gràfica del local amb la publicació homònima (1899). De 1899 a 1903 i juntament amb Miquel Utrillo, que actua com a director i redactor de la revista, crea Pèl & Ploma, sens dubte la més important publicació del modernisme català i hispànic. Casas hi publica els retrats al carbó que realitza de les més destacades personalitats de les arts, la política, les finances, els escenaris i la vida pública en general, un autèntic retaule de la societat del seu temps. Col·leccionista i mecenes, en desaparèixer Pel & Ploma financia Forma, dirigida i redactada tambe per Miquel Utrillo.

La vida artística de Ramon Casas, esdevingut el més important retratista del seu temps, s’esdevé entre exposicions i guardons (Paris, Barcelona, Madrid, Viena, Munich…), viatges i el treball al seu taller, instal·lat al senyorial edifici del Passeig de Gràcia, 94 des de 1894. Vers 1897 inicia la producció cartellística que li atorgarà una gran popularitat, ja que tracta tota mena de temes, unint el valor artístic a l’efecte publicitari; els cartells de Codorniu, Anís del Mono, curses de motor, els certàmens i esdeveniments barcelonins, les campanyes sanitàries en són alguns dels millors exemples. El 1900 passa una llarga temporada a París, però de signe ben diferent de la bohèmia de Montmartre. El 1905 es trasllada a Madrid, on rep l’encàrrec de realitzar un retrat del rei d’Espanya. L’any següent un fet cabdal marca un punt d’inflexió determinant a la seva vida, la coneixença d’una jove venedora de loteria, Júlia Peraire, que esdevé model, musa i l’amor de la seva vida. L’automobilisme esdevé una de les grans passions de l’artista, compartida amb el seu parent i amic Pere Romeu.

Arran del coneixement de l’industrial, col·leccionista i filantrop Charles Deering realitza diversos viatges als Estats Units d’Amèrica, on es requerit com a retratista i dibuixant. Entre 1908 i 1921 realitza diversos viatges per Espanya i Europaamb Charles Deering. Casas atreu Deering per visitar Sitges, on el nordamericà construeix la seva residència i un palau, el gran complex artístic de Maricel, per a les seves col·leccions artístiques amb la col·laboració de Miquel Utrillo. Casas esdevé una figura cabdal en la relació de Deering amb el medi artístic durant gairebé dues dècades. Gràcies a aquest fet bona part de la seva obra, tant de l’època de París com posterior, es troba en diversos museus i col·leccions públiques i privades nordamericanes (Chicago i Miami, especialment).

El 1917 Deering adquireix el castell de Tamarit i encarrega la seva rehabilitació i decoració a Ramon Casas. El fet de sovintejar la contrada fa que Casas retorni ocasionalment a la pintura de paisatges. Quan el 1921 Deering decideix marxar als EUA i endur-se la seva col·lecció d’art, ven a preu simbòlic la seva residència d’hivern de Maricel a Ramon Casas qui, al seu torn, en fa llegat testamentari a la seva germana (actual Can Rocamora).

Durant la Gran Guerra, Ramon Casas pren partit, com la major part d’artistes i intel·lectuals del país, a favor de la causa aliada degut a la seva convicta francofília, participant en activitats i visitant el front de guerra. El darrers anys de la vida transcorren entre les exposicions – represes des de 1921 les Rusiñol-Casas Clarasó a la Sala Parés ja com una tradició de cada temporada -; el seu domicili de Sant Gervasi, on viu amb Júlia, amb qui finalment ha contret matrimoni després d’anys de convivència (1922), i al monestir de Sant Benet de Bages, propietat de la família, que l’artista ha fet remodelar per al seu habitatge i taller. A Sant Benet hi pinta diversos retrats i interiors ambientats a les dependències del monestir.

Des del medi artístic Casas està considerat com una important figura del Modernisme, que és el passat immediat, i com el gran retratista de la burgesia catalana. La mort del seu gran amic Santiago Rusiñol (1931) el colpeix anímicament. Ramon Casas mor a casa seva barcelonina de Sant Gervasi el 29 de febrer de 1932 i és enterrat al Cementiri de Montjuïch. Són moltes les col·leccions públiques i privades que acullen obres de Ramon Casas. L’obra de l’artista es troba principalment, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Cau Ferrat (Sitges) Museu de Montserrat així com també al Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), el Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i el Museu del Modernisme (Barcelona), figurant també en les col·leccions permanents d’altres museus i col·leccions públiques i privades del país. A l’Estat espanyol la seva pintura fa part del Museo Centro de Arte Reina Sofía i la Colección Carmen Thyssen, entre altres. Als Estats Units d’Amèrica els seus quadres figuren a la Universitat de Nortwestern (IL), al Miami Estate i en altres diverses col·leccions particulars i públiques.

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener 1866 – 29 de febrer 1932) és un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins al primer terç de segle vint.

La seva obra ha esdevingut un referent cabdal pel que té de representatiu de la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. Obres com Ball al Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat de Sitges), Plein air (1891, MNAC), Madeleine (1892, Museu de Montserrat), La càrrega (1899, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot) o La Sargantain (1907, Cercle del Liceu) constitueixen autèntiques icones de la pintura catalana moderna.

Fill d’una família de fabricants de l’alta burgesia, Ramon Casas és un pintor plenament vocacional des de l’adolescència. Als quinze anys marxa a París, a estudiar al taller de Carolus Duran, on fa les primeres amistats artístiques, entre altres el pintor francès Maurice Lobre. Amb Durand entra en contacte amb la modernitat impressionista (Édouard Manet) i amb la pintura hispànica, esdevenint un gran admirador de Velázquez. El 1883 exposa al Saló del Champ de Mars, de París, un Autoretrat vestit de flamenc. Completa la seva formació artística pintant a Granada i a Madrid (1884-1885). Establert de nou a Barcelona, posteriorment pinta també a Sevilla.

L’estada a París on comparteix habitatge i estudi amb Santiago Rusiñol al Moulin de la Galette (1890-1892) marca un punt d’inflexió en la seva evolució. Influït per Toulouse-Lautrec i Steinlen esdevé un excel·lent dibuixant de traç segur i característic, palès en les il·lustracions dels articles que Rusiñol enviava a La Vanguardia, les cròniques parisenques Desde el Molino (1890-1892). En la pintura a l’oli s’apropa més a Degas o Whistler, mostrant una forta personalitat en el que els crítics de l’època qualifiquen com la “pintura en gris”, autèntica importació de la modernitat impressionista a la pintura catalana. Obres com Plein Air, Interior al Moulin de la Galette o els retrats d’Erik Satie i de Madeleine de Boisguillaume reblen el seu triomf i el consoliden com a un dels grans pintors del moment.

De retorn a Barcelona reprèn la pintura de retrats i cercant nous escenaris pictòrics sovinteja Sitges, on hi atreu Santiago Rusiñol. Casas esdevé un dels primers estadants del Cau Ferrat i participants en la primera i tercera Festa Modernista. Participa, amb entusiasme i bona recepció crítica, a les exposicions organitzades a la Sala Parés, Rusiñol-Casas-Clarasó. Alhora inicia una visió de la vida col·lectiva amb obres de marcat caràcter social (Garrot vil, La càrrega), així com de la vida popular i elegant, paleses al conjunt pictòric que decora el Cercle del Liceu de Barcelona. L’embarcament de tropes i Ball de tarda són dues de les obres més significatives del moment (1896).

La vida artística de Ramon Casas, esdevingut el més important retratista del seu temps, s’esdevé entre exposicions i guardons (Paris, Barcelona, Madrid, Viena, Munich…), viatges i el treball al seu taller, instal·lat al senyorial edifici del Passeig de Gràcia, 94 des de 1894. Vers 1897 inicia la producció cartellística que li atorgarà una gran popularitat, ja que tracta tota mena de temes, unint el valor artístic a l’efecte publicitari; els cartells de Codorniu, Anís del Mono, curses de motor, els certàmens i esdeveniments barcelonins, les campanyes sanitàries en són alguns dels millors exemples. El 1900 passa una llarga temporada a París, però de signe ben diferent de la bohèmia de Montmartre. El 1905 es trasllada a Madrid, on rep l’encàrrec de realitzar un retrat del rei d’Espanya. L’any següent un fet cabdal marca un punt d’inflexió determinant a la seva vida, la coneixença d’una jove venedora de loteria, Júlia Peraire, que esdevé model, musa i l’amor de la seva vida. L’automobilisme esdevé una de les grans passions de l’artista, compartida amb el seu parent i amic Pere Romeu.

Arran del coneixement de l’industrial, col·leccionista i filantrop Charles Deering realitza diversos viatges als Estats Units d’Amèrica, on es requerit com a retratista i dibuixant. Entre 1908 i 1921 realitza diversos viatges per Espanya i Europaamb Charles Deering. Casas atreu Deering per visitar Sitges, on el nordamericà construeix la seva residència i un palau, el gran complex artístic de Maricel, per a les seves col·leccions artístiques amb la col·laboració de Miquel Utrillo. Casas esdevé una figura cabdal en la relació de Deering amb el medi artístic durant gairebé dues dècades. Gràcies a aquest fet bona part de la seva obra, tant de l’època de París com posterior, es troba en diversos museus i col·leccions públiques i privades nordamericanes (Chicago i Miami, especialment).

El 1917 Deering adquireix el castell de Tamarit i encarrega la seva rehabilitació i decoració a Ramon Casas. El fet de sovintejar la contrada fa que Casas retorni ocasionalment a la pintura de paisatges. Quan el 1921 Deering decideix marxar als EUA i endur-se la seva col·lecció d’art, ven a preu simbòlic la seva residència d’hivern de Maricel a Ramon Casas qui, al seu torn, en fa llegat testamentari a la seva germana (actual Can Rocamora).

Durant la Gran Guerra, Ramon Casas pren partit, com la major part d’artistes i intel·lectuals del país, a favor de la causa aliada degut a la seva convicta francofília, participant en activitats i visitant el front de guerra. El darrers anys de la vida transcorren entre les exposicions – represes des de 1921 les Rusiñol-Casas Clarasó a la Sala Parés ja com una tradició de cada temporada -; el seu domicili de Sant Gervasi, on viu amb Júlia, amb qui finalment ha contret matrimoni després d’anys de convivència (1922), i al monestir de Sant Benet de Bages, propietat de la família, que l’artista ha fet remodelar per al seu habitatge i taller. A Sant Benet hi pinta diversos retrats i interiors ambientats a les dependències del monestir.

Des del medi artístic Casas està considerat com una important figura del Modernisme, que és el passat immediat, i com el gran retratista de la burgesia catalana. La mort del seu gran amic Santiago Rusiñol (1931) el colpeix anímicament. Ramon Casas mor a casa seva barcelonina de Sant Gervasi el 29 de febrer de 1932 i és enterrat al Cementiri de Montjuïch. Són moltes les col·leccions públiques i privades que acullen obres de Ramon Casas. L’obra de l’artista es troba principalment, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Cau Ferrat (Sitges) Museu de Montserrat així com també al Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), el Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i el Museu del Modernisme (Barcelona), figurant també en les col·leccions permanents d’altres museus i col·leccions públiques i privades del país. A l’Estat espanyol la seva pintura fa part del Museo Centro de Arte Reina Sofía i la Colección Carmen Thyssen, entre altres. Als Estats Units d’Amèrica els seus quadres figuren a la Universitat de Nortwestern (IL), al Miami Estate i en altres diverses col·leccions particulars i públiques.